Pròleg a "El Quadern Daurat"

Tras llegir-me diferent assaigs penjats al aula virtual, m’apeteix fer un comentari sobre l’assaig del Pròleg a “El Quadern Daurat” de Doris Lessing.

Aquest assaig es caracteritza per ser un fracment curt, en el qual l’autor trata de donar la seua opinió sobre la llectura de llibres. Diu que quan lliges un llibre ha de ser perque t’agrada o t’interesa el tema que tracta i no per obligació o imposició.

Jo em sent molt identificada amb aquest assaig per la meua experiència durant l’escolaritat a primària, que a continuació vos contaré…
Des de xicoteta, en primària com es normal demanaven llegir bastants llibres de llectura. Aquestos llibres de llectura que demanaven tenien un determinat títol i editorial, és a dir, que no et deixàven elegir segons els teus interessos.
Si aquesta situació pasa una vegada o dues no passa res, però aquesta situació em va ocòrrer en tota la escolarització de primària, aleshores el que pot portar aquesta situació es que el xiquet acabe odiant la llectura, que es el que em va passar a mi.

Quan vaig arrivar a la ESO no m’agradaba res possar-me a llegir un llibre de llectura, més que no m’agradava no m‘apeteixia possar-me a llegir ningun tipus de llibre no li trobava sentit.
Però una professora de llengua que vaig tindre cap al final de la ESO ens va demanar que teniem que llegir un llibre per a cada avaluació sense dir-nos que tipus de llibre llegir, … i pense que des d’aquell moment vaig vore la llectura des d’altre punt de vista . És a dir, llegir el que m’agradava, per a evadir-me de l’entorn, per a disfrutar, per a relajar-me,…etc. i no des d’un punt de vista d’imposició i obligació.

El que puc obtindre personalment d’aquesta reflexió i com a futura mestra que vull ser, és que hi ha que deixar llibertat als xiquets tant a la elecció de llibres, com a l’hora de fer redaccions, poemes, etc…
El mestre ha d’ajudar i orientar al alumne donant-li unes referències, unes pautes, una llista de llibres o simplement que l’alumne llisca els llibres que ell vol.
Está clar que de xiquet no saps el que pot ser bo o roïn però per això estan les mestres per a orienta-los i ajudar-los i no per a imposar-li coses.