"Antonia's Line"

La Primera pel·lícula que vaig veure a Espaicinema va ser “Antonia’s line”.

Aquesta pel·lícula, des del meu punt de vista pense que és una de les millors pel·lícules que fins al moment he vist a espaicinema.
Per dos raons fonamentals: en primer lloc perque està relacionada amb l’educació ja que mostra com es pot educar amb autonomia, sense imposicions idiològiques,…etc. i crec que es important que vegem pel·lícules que ens fajen reflexionar sobre nostra futura profesió. I en segon lloc pense que és molt completa ja que parla de la vida, de la tradició, religió, de l’amor,…etc. i ens aporta coses de difent temàtica.

Altra cosa que destaque de la pel·lícula, que es pot aprendre d’ella, és com es pot eixir d’una situació tant negativa i desfavorable i afrontar la vida amb positivisme com per exemple la xiketa que no està bé que refà la seua vida oblidant-se de tot el que havia patit amb la seua propia familia.

En aquesta pel·lícula m’agraden principlament dues escenas:
-La escena en la que apareix Antònia sembrant al camp. És de les meues preferides perque veus com una dona pot viure en llibertat i autonomia sense l’ajuda d’un home. A mès no puc entendre com en aquella època (A finals de la II Guerra Mundial) una dona puga actuar d’aquesta forma i ara en l’actualitat al nostre país haja cada vegada més violència de gènere. És vergonyos.

- L’altra escena que m’agrada es quan estan tots junts sentats al pati de la casa dinant i al llarg de la pel·lícula veus com es van incorporant cada vegada més gent sense distinsions. Pense que açò representa la unitat de la familia formada de manera autónoma, amb llibertat i sense imposisicons.

"Sense Perdó"

Desprès de dos mesos que portem de curs, ja me fet l’ànim de començar a escruire al blog. Pense que ja era hora pararme a pensar i reflexionar sobre les entrades que hem de fer al blog.

Estrenaré el meu blog amb un comentari sobre la pel·lícula que vaig vore el passat dimecres a Espaicinema.
La pel·lícula s’anomena “Sense perdó”, aquesta és del gènere Western.
Quan ha escomenzat la peli m’ha recordat a les pel·lícules que fan en canal 9 els dissabtes per la vesprada que durent una eternitat.
Però aquesta no era un pel·lícula qualsevol sinò que era diferent perqué és una película on el objectiu dels tres vaquers, matar als dos homes, està encadenat amb els diferents actes dels protagonistas com el sheriff que nega castigar als culpables, el jove vaquer ansiós per la recompensa i els dos vaquers vells (Ned, Mummy) que anyoren amb temor les antigues i malvades batalles que havien compartit.
Aquesta pel·lícula m’agradat perque mostra molts sentiments diferent, ja que els antiherois a la mateixa vegada que son durs, violents i carents de moral expressen la fragiltat i la humanitat que els envolta.
Em quede amb una frase que diu a la película el protagonista Mummy: “Es duro matar a un hombre, le quitas todo lo que tiene y todo lo que podría tener” aqui es veu com la pel·lícula es ix de la normalitat de les pel·lícules de l’oest.